|
DISCURSO FIESTA DESPEDIDA PELAI
Hola, bona nit a tothom
Estem reunits aquí per dir adéu, adéu a la seu centenària de La Vanguardia, les parets de les quals guarden molts records: alegries, penes, canvis, coneixences, etc.
Fa pocs mesos la redacció va fer un comiat recordant la seva història, nosaltres també tenim la nostra que evidentment va lligada a la d’ells, però amb unes altres vivències.
Començarem nomenant el primer administrador que alguns dels que estem aquí podem recordar, el Sr. Carmelo Abellá. En aquella època l’empresa era molt familiar, tan familiar que algú recordarà que quan entrava al despatx del Sr. Abellá havia aquella olor de poma bullida que li preparava la seva secretària.
Llavors només existia Pelai, 28 amb el seu aparador a on fins fa poc s’aturava la gent per veure les notícies del dia. Quan travessaves l’emblemàtica porta giratòria et trobaves amb unes finestretes petites de fusta i vidre que s’obrien a les 8 en punt per agafar els anuncis que en aquells temps es contaven lletra a lletra, os imagineu ara ....... Davant per davant estava el departament de subscripcions, atenent com sempre a la gran quantitat de subscriptors que ja existia en aquell moment. Estem parlant dels anys 60. La resta de l’administració estava repartida per la casa en diferents departaments i també estaven, les linotips, la imprentilla ( on es feia el diari lletra a lletra amb plom) els correctors, la redacció, les rotatives i el cierre. Don Carlos Godó es passejava per la Casa.
Quan el Sr Abellá va ser massa gran per portar l’administració va entrar un nou Administrador, el Sr. Esteban Molist, amb ell va començar a créixer la família que érem i es va habilitar l’edifici del costat, es dir Pelai, 30 per poder-hi cabre tots. Eren els anys 70. Llavors ja funcionava el Centre de Càlcul, entràvem a la modernitat.
Al cap d’uns anys, 8 ó 9 aproximadament, va substituir al Sr. Molist el Sr. Ramon Pascual com a Director Administratiu. El que recordem d’ell és la seva presència a les 8 del matí cada dia en un departament per veure si la gent era puntual però no deia ni bon dia. Era molt simpàtic.
També recordem que durant la seva estada es va produir un fet important que va ser la celebració del Centenari de La Vanguardia 1881/1981. Molts recordareu els aperitius que es van fer per celebrar-ho, els clauers de recordatori i un matasegells amb la data.
El 22 de desembre de 1987 va morí D. Carlos de Godó Valls i el seu fill Javier Godó Muntañola, que llavors era Gerent de l’empresa, el va succeir com a President-Editor de La Vanguardia. Don Javier he estat sempre un dels impulsors de la modernització de l’empresa i de la seva expansió dins del camp dels mitjans de comunicació. Don Javier va fer possible uns canvis molt importants per La Vanguardia com va ser la reconversió tecnològica. Les linotips van passar a ser l’Atex actual i l’any 1989 s’engegava les noves rotatives Ofset al Poble Nou i el nou Cierre. En aquest edifici ja érem menys.
Al Sr. Pascual l’havia succeit el Sr. Carlos Fajardo. El senyor del puro.
A finals del 1991, quan va ser cessat el Sr. Fajardo, va ser nomenat com a Director General el Sr. Antoni Piqué compartint Direccions Generals Adjuntes amb el Sr. Esteban Sillué i el Sr.Jaume Francàs.
Un dels fets més importants que van succeir durant aquesta etapa va ser que vam estar a punt de perdre la nostra independència doncs en Mario Conde, president aleshores de Banesto, va intentar entrar a l’accionariat de La Vanguardia. No ho va aconseguir.
També l’any 1996 va haver-hi una reconversió important com va ser el tancament del Hueco al Poble Nou. Entre l’empresa i els representants dels treballadors ho van tancar de la manera menys traumàtica possible.
L’altre fet molt important va ser la creació de La Vanguardia Ediciones, S.L. abans Talleres de Imprenta, S.A. i la creació de Grupo Godó de Comunicación.
L’any 2001 va entrar el Sr. Josep Ma. Puig com a Director General i ja s’havien adquirit diferents plantes a l’edifici Torre Barcelona a on va anar el Grup Godó.
Més endavant l’edifici de Pelai 30 també desapareixia i ens traslladàvem els que quedaven uns al carrer tallers i altres departaments com direcció d’operacions, compres, manteniment, sistemes i centre de càlcul marxaven a Poble Nou.
L’any 2003 va entrar la Sra. Cristina Coll, una dona a la Direcció General, era bastant revolucionari en aquesta casa. Amb ella es va continuar el procés de trasllat a l’edifici del Poble Nou. Aquest any 2004 la redacció s’anava a Torre Barcelona, llavors si que vam tenir una sensació de buidor al passar pel passadís i veure la redacció tancada.
Com veurem ja estem en el present en el que des del mes d’agost el nou Director General es el Sr. Pere Caba amb el que marxarem cap a les instal·lacions del Poble Nou. Som els últims. Allà celebrarem el 125è aniversari de la fundació de La Vanguardia.
No vull finalitzar aquesta lectura sense tenir present a tots els jubilats que també han col·laborat en el creixement de l’empresa, alguns ja no estant amb nosaltres, per ells el nostre record.
Però especialment i vull anomenar-los, ens han deixat persones que estaven treballant amb nosaltres i que s’en van anar massa d’hora. Els seus companys els recordem:
Montserrat López Miralles
Dolores Teijón
Pablo Cabrejas
Juan Canals
Julio Moriones
Jacinto Canals
Montserrat Mallafré
Alfonso Luna
Angel Lara
Celestino Núñez
Leopoldo Sánchez Reyman
Constantino Cidoncha
Antonio Artigues Liaño
Francisco Alucha
José Torrodá
Ernesto Cardona
Moisés Blanco
Francisco Baladoch
Antonio Medina
Diego Abellám
Maite Casalta
Pedro Martínez
José Sánchez Peribáñez
Emilio Rama
Mariano García
Jaume Francás
Justo Gutiérrez
Manuel Caballero
Salvador Vengut.
Ells haurien volgut estar aquí.
Be, com haureu vist només són anotacions puntuals les que hem fet doncs, si haguéssim d’explicar la història hauríem d’haver fet un llibre. Aquest llibre el podeu anar fent cadascú de vosaltres amb els records que tingueu.
Només em resta dir ADÉU PELAI – HOLA POBLE NOU.
|
